Entrenament i Emocions

Durant una temporada tenim en compte tot el que s’ha d’entrenar. Planifiquem l’entrenament tècnic, l’entrenament de la tàctica individual i col·lectiva, el treball i la càrrega física i tot l’entrenament en forma de vídeos, xerrades amb els jugadors, etc. Desenvolupem els entrenaments més adequats per a cada setmana i de vegades ens tornem una mica bojos analitzant el que no sabem si és millor analitzar o no.

Després de molts anys al capdavant d’Equips he descobert que hem de donar-li molta més importància a l’entrenament de les emocions. Hem d’entrenar als nostres jugadors emocionalment. Els hem d’ajudar en la gestió de les emocions que es viuen durant la competició.

De vegades oblidem que els jugadors són persones, i com a tals, tenen el seu carrusel particular de sensacions, d’emocions i la seva muntanya russa de sentiments contradictoris. L’entrenament emocional ha de tenir una important quota en tot allò que fem com a entrenadors. No em refereixo només a les xerrades individuals o col·lectives amb ells, sinó també a aquelles petites accions o gestos que tenim, de forma individual o col·lectiva.

Una bona salut emocional dels nostres jugadors els permetrà superar millor els reptes que els proposem de manera individual i en conseqüència afrontar positivament els reptes que proposem a l’Equip.

Estar entrenats emocionalment els ajudarà a desenvolupar l’alegria, a enfortir la seva autoestima i a alliberar-se de culpes. Sovint, quan parlo amb algun d’ells, em trasllada les seves sensacions de culpa per aquest o aquell error comès o simplement es mostra sorprès quan li parlo de les seves fortaleses i del seu potencial.

Quan tenim un Equip emocionalment fort es nota … es transmet … els jugadors ho transmeten i l’Entrenador ho agraeix. Quan un Equip és emocionalment fort es desarmen les pors i augmenta exponencialment el rendiment.

Crec que hem de saber “tot” el que els passa pels seus caps, per descobrir els seus possibles bloquejos i trobar, d’aquesta manera, les possibles limitacions mentals que estiguin impedint el seu òptim rendiment. Hem de treballar llavors amb ells, aquesta emoció i ajudar-los a superar-la, a superar-se. El primer pas com a entrenador és treballar amb ell per descobrir-la i creure que el nostre treball en aquesta faceta de l’entrenament també és molt important.

Potser aquesta part de l’entrenament hauria d’aplicar-se des de les etapes més formatives, quan el jugador és només un nen que està despertant i veient i vivint en el món per primera vegada. Potser així, amb el temps i amb l’entrenament, tindrem jugadors més complets, més segurs, més forts mentalment, amb més autoestima i sense pors. Potser amb el temps i amb l’entrenament emocional en marxa, aconseguim, de retruc, millors persones per construir una societat i un món millor.

Potser amb tot això aconseguim relaxar-nos i permetre que tot flueixi …