Deixeu anar Llast i Recordeu… El Meu Equipatge Sóc Jo.

Em va sortir la resposta automàtica, com des del fons del Cor, mentre sentia les queixes que m’explicava un amic sobre una situació concreta i sobre el Món i la Vida en general que en aquells moments li ocupaven. Em vaig mantenir absort, amb la mirada semi perduda i imaginant que un Escut Protector anti negativitat m’estava protegint. Va acabar de parlar i ens va envair el silenci i sense pensar-m’ho li vaig dir … “Jo Sóc El meu equipatge” …

Sí. Li vaig dir textualment “Jo Sóc El meu equipatge”. Em va mirar com si estigués davant d’un extraterrestre i un Segon després ho va entendre tot.

Som moltes coses … però avui em centraré en dir-vos que som el que decidim carregar a l’esquena cada dia. Som les nostres queixes si ho desitgem així, encara que sabem que també podem Ser les nostres alegries. La queixa neix de la manca d’alguna cosa o del fet de creure que no tenim alguna cosa … sense saber que amb Nosaltres mateixos ja tenim tot allò que necessitem.

Fujo des de fa anys de la queixa i de les persones que la porten a coll tot el dia. Sempre penso que tindran una excusa més que explicar-me abans que acabi la conversa. Sempre penso que no s’han aturat ni un segon a veure més enllà del seu nas. Hi ha gent que es queixa d’estar mullant-se encara que no plogui … suposen sí o sí que els núvols sempre portaran la pluja …

Vull  convidar-vos a que visqueu des de la oportunitat que apareix quan enlloc de la foscor veiem la llum en ella. Vull convidar-vos a que us desfieu a vosaltres mateixos abans que entreu en espiral amb una sola excusa … vull  convidar-vos a que sigueu honestos amb vosaltres mateixos i trobeu un moment feliç cada dia …

Cada dia tenim almenys un moment d’alegria. Jo sóc el meu equipatge … en tinc prou  amb mi mateix per decidir quin estat d’ànim tinc avui. En tinc prou amb mi mateix per decidir enfadar-me o no per això o allò. En tinc prou amb mi mateix per interpretar cada situació de la meva vida … Decideixo per tant, com i quin serà el meu equipatge … i més important encara. Decideixo que és amb el que No penso  carregar.

La queixa ens paralitza, ens allunya del camí de la felicitat, ens allunya del camí de les solucions i ens fa perdre la sintonia amb la vida … Us confesso que en els Equips Esportius, Directius o de Treball passa exactament igual … sempre hi ha un sector acomodat en la queixa constant, acomodat a la butaca de les Excuses, postrat al llindar de no voler fer i el pitjor … de No Deixar Fer . Existeixen els que diuen haver-ho provat tot i els que diuen que Tot està ja inventat.

Que avorrit penso …viure en un Món sense res per Inventar, descobrir,  Celebrar. Sempre aconsello en aquests casos tot el contrari … els animo a Descobrir, a improvisar, a inventar, a realitzar “rutines” diferents, a deixar-se portar, a celebrar els petits èxits que ens regala el dia a dia i ens passen desapercebuts … els desafio a carregar la seva motxilla de Saviesa per poder Reconèixer així, que amb el seu Equipatge en tenen prou per viure plenament.

Deixeu anar llast i camineu lleugers d’equipatge … i Recordeu … El meu equipatge Sóc Jo.