Carlos Figueroa ens parla sobre el cicle de l’Hoquei sobre Patins

Quan vaig començar a jugar a hoquei sobre patins, a Madrid, fa alguns anys, sempre vaig tenir una meta, una il·lusió, arribar algun dia a la selecció espanyola. Vaig passar per bastants equips, vaig anar a Catalunya

amb un ferm desig: “aprendre a jugar“. Vaig tenir bastants entrenadors i molts d’ells, ni tan sols em deien com fer el que em demanaven i jo no entenia el per què. Només comentaven que havia de llençar o córrer més, però no com, ni quan.

Durant tots aquests anys d’aprenentatge, el que realment vaig aprendre eren situacions de tàctica individual i tècnica individual, degut aquesta última, a les mil repeticions d’Exercicis.

L’hoquei que es practicava per aquelles èpoques, estava basat fonamentalment en la tàctica i tècnica individual, els principals conceptes de la col·lectiva, van aparèixer principalment a la defensa. Així doncs, com a jugador, vaig anar aprenent les idees col·lectives que els entrenadors em suggerien, però alhora pensava, que en l’hoquei hi havia alguna cosa més que se m’escapava.

Vaig veure a la selecció italiana de Massari, ja en els meus darrers anys com a jugador, em vaig dir, “aquí està”, això és el que m’agradaria. Un equip que sigui CAPAÇ de reproduir una jugada amb força periodicitat, on cada jugador té una funció i sap on i quan l’ha de realitzar.

I va arribar la meva oportunitat com a entrenador , vaig tenir la sort de començar amb dos entrenadors , que a més provenien d’un altre esport, el bàsquet. I encara que pugui semblar increïble, això em va ajudar enormement. Quan jo tenia un problema de com plasmar alguna idea, ells em comentaven com ho havien solucionat en el bàsquet. Aquest va ser el punt de partida, per aconseguir que les idees que tenia, es poguessin convertir en instruccions per a un altre esport, més dinàmic com és l’hoquei sobre patins.

Comencem doncs a crear una estructura de sistemes d’atac, que solucionessin els problemes dels jugadors.

Enmig d’aquest continu procés de creació de jugades, els debats radicaven sobre com solucionar els continus problemes que, a poc a poc, els equips ens anaven sotmetent a les diverses competicions.

Un dels més rellevants, va ser que els sistemes defensius eren cada vegada més difícils de trencar, a causa del continu estudi per part dels equips contraris, dels nostres moviments. Aquesta situació ja s’havia donat en competicions de la NBA i s’arribava a la conclusió final que els duels estel·lars dels dos conjunts punters de l’època, es dilucidaven, en un, un contra un de les dues grans figures d’aquests equips. És a dir, que al final, després de buscar solucions de tàctica col·lectiva, aquesta, trobava la solució en la tàctica i tècnica individual.

Era com un cicle sense fi, al principi, dominava la tàctica individual, els sistemes d’atac eren lliures, això li donava una gran rapidesa, eren difícils de veure i contrarestar. Després va arribar un equip que va canviar la tendència, sobretot en el joc ofensiu, les jugades estudiades, els sistemes rígids. Un equip que a més, defensava amb un gran ordre i va crear una escola. Però el temps passa i el procés va seguir el seu curs, aquests sistemes d’atac van ser estudiats i cada vegada les defenses eren més complicades de trencar i el procés va començar a donar la volta. Calia crear a més velocitat, els sistemes van passar a ser semi lliures, per convertir-se en lliures, perquè les defenses no fossin capaços de llegir els sistemes d’atac.

En l’actualitat estem en una època on els sistemes tornen a tenir una tendència a ser lliures. Tot i que el cicle es repeteix, no vol dir que estiguem davant un hoquei antiquat, sinó que hem avançat un cicle, hem tret conclusions i hem estudiat les diferents solucions que l’hoquei d’abans tenia. Els jugadors i entrenadors estan més acostumats a veure i llegir més, tant defensiva com ofensivament. També, els mitjans informàtics faciliten més aquest estudi, més, que en aquelles èpoques on eren pioners.

Un joc lliure, és difícil de trencar, però, perquè els jugadors puguin tenir una estructura col·lectiva d’atac, cal crear un sistema d’idees, senzill i aplicable.   

Carlos Figueroa

Entrenador d’Hoquei sobre Patins