I tu… com portes això de no ser Titular a vegades?

L’altre dia vaig recuperar una part d’una Entrevista a Marcelo (Jugador del Reial Madrid de Futbol) que li van fer al finalitzar un partit durant l’etapa de Julen Lopetegui com Entrenador. Cito textualment:

“No entenc el canvi perquè no ho havíem parlat però el respecto” ha dit Marcelo en zona mixta, visiblement molest per la decisió de Lopetegui. “Està clar que un jugador vol jugar sempre tot i que m’ha sorprès el canvi perquè estic al 100%”.

S’hauria ensenyar des de petits, a tots els jugadors, a saber passar per la banqueta. Se’ls hauria de “acostumar” i educar sobre la importància del saber esperar. A no sentir-se imprescindibles i insubstituïbles.

Veig en moltes disciplines esportives que alguns Entrenadors repeteixen sempre el mateix Equip Titular. Veig que hi ha jugadors que sempre són titulars i alguns que mai ho són. Veig com hi ha alguns jugadors que juguen tots els minuts de tots els partits i sota qualsevol circumstància i resultat. És igual si l’equip està guanyant 8-0 o perdent 0-4. Em refereixo en aquests casos a etapes formatives.

El missatge per als que juguen menys és brutal. A cada partit, sense saber-ho o sense ser molt conscients, van perdent a poc a poc una miqueta d’autoestima, això tan necessari en les etapes de formació i en la Vida. Perden a bagatge en no saber que se sent quan s’és titular. No saben que vol dir que és això de saltar al terreny de joc en el 7 a l’11 o en el cinc inicial en el cas del nostre esport (l’Hoquei sobre Patins).

Crec que en etapes formatives hem de fer experimentar als jugadors les mil sensacions que produeixen totes les parts de l’esport i de la competició. Guanyem, empatem o perdem …

Per a aquells que des de petits ho juguen tot i sempre han estat titulars, no sortir d’inici o ser substituïts, els genera una frustració individual, que no saben gestionar i que moltes vegades la contagien a la resta.

Quan arriben a les màximes categories dels seus esports estan tan malament “educats”, en aquest apartat, que quan els donen el peto de suplent, arrufen el nas, esforçant-se per dissimular, i sense adonar-se’n ja han baixat el seu rendiment, la seva implicació, el seu compromís amb l’Equip i la seva actitud de 100 a 10 en 1 segon.

M’explica un molt bon amic meu, relacionat amb el “mercatto” de jugadors en el món del Futbol, ​​i que es mou entre les 2 màximes categories d’aquest esport, que els Clubs s’omplen de representants de jugadors demanant explicacions als Directors Esportius i Directius, sobre els motius d’una suplència o d’un canvi en el transcurs d’un partit … a mi com Entrenador sincerament em sembla increïble.

Tot això succeeix, sens dubte, al màxim nivell de tots els esports, i al nostre ,és clar, també … encara que hi ha una excepció important respecte al futbol … a l’Hoquei sobre Patins els canvis, igual que per exemple en el Bàsquet, són il·limitats. Amb el que, crec jo, el fet de ser titular o no perd en part transcendència ja que moltes vegades un jugador no titular acaba jugant més minuts que un que sí que ho ha estat.

L’Entrenador pot decidir un Equip titular per rendiment durant la setmana, per implicació, per actitud, per decisions tàctiques basant-se en el rival o en el tipus de joc que es vol desenvolupar aquell partit, etc, etc etc … i el jugador titular, o no, ha d’estar preparat i disposat per ajudar a l’Equip. Ha d’ estar assegut a la banqueta amb els 5 sentits posats i a l’aguait per saltar al terreny de joc o a la pista amb l’únic objectiu d’oferir la seva millor versió a l’Equip.

Jo d’aquests jugadors vull deu.

A mi m’avorreixen els jugadors que quan no són titulars o són substituïts baixen el seu rendiment. Demostren poca capacitat de superació, d’implicació, de sacrifici, de solidaritat, de companyonia, d’autocrítica i de compromís amb l’Equip.

Són aquests que, a través del seu Representant o no, sempre truquen a la porta equivocada per demanar explicacions sobre el seu canvi o suplència o s’acosten a explicar-ho al primer micròfon que els posen al davant, sense saber que la porta a la que han de trucar és la seva pròpia i la de l’Entrenador.